Montserrat Anguiano: «L’autoestima d’una persona blanca no és la d’una persona negra»

Montserrat Anguiano: «L’autoestima d’una persona blanca no és la d’una persona negra»

Quan Montserrat Anguiano m'obre la porta del pis llarg i de passadís estret que és casa seva em fa la impressió que Anguiano és una nena. És menuda i té la veu aguda. La mare d'Anguiano, blanca, treu el cap per la porta del passadís que dona a l'esquerra, perquè el pis són dos pisos units pel rebedor. Els quadres d'Anguiano ocupen el rebedor, el passsadís, i gairebé tot el menjador on em porta perquè l'entrevisti. La pintura aviat la farà fora de casa, a ella i a la seva mare. Els quadres són grans i exhibeixen el perfil i de dones, esquitxos de colors brillants per damunt de fons de colors primaris i de figures de maniquí. Va començar filosofia, belles arts i humanitats, però no va acabar cap d'aquestes carreres i va centrar-se en pintar quadres.

Continuar leyendo Montserrat Anguiano: «L’autoestima d’una persona blanca no és la d’una persona negra»
(Líban VI): Una mare palestina

(Líban VI): Una mare palestina

Camino al costat del Jusuf per Shatila. La Patrícia, la Mireia i jo hem sopat a casa de la seva família, que ens ha convidat a arròs amb Khobayza, una planta semblant als espinacs que no té gust d'espinacs. Viuen al cinquè pis d'un edifici construït de maons grisos i amb unes escales quasi impossibles i sense llum, com tantes altres cases gairebé sempre arreu del país.

Continuar leyendo (Líban VI): Una mare palestina
(Líban V): «El nostre líder és Samir Geagea»

(Líban V): «El nostre líder és Samir Geagea»

“Hariri era un gran polític. Musulmà sunnita, sí, musulmà, però no practicava. El van matar els de sempre l'any 2005, Hesbol·là, a Zaytuna Bay. Ell volia prosperitat per aquest país, que si vols anar a l'església hi vagis i si vols anar a la mesquita hi vagis i que si no vols anar enlloc perquè no creus en res et quedis a casa. Hariri no era dels nostres, però era un bon polític. Hi ha gent que no creu en Déu, què has de fer-hi? Però ésclar, Hariri era bilionari, per això et fiques en política, perquè ja no necessites fer diners. I com que tenia diners tenia contactes amb tothom, també amb Israel. I això no agradava a Hesbol·là[...]".

Continuar leyendo (Líban V): «El nostre líder és Samir Geagea»
(Líban IV): Agafa les armes, reina

(Líban IV): Agafa les armes, reina

Rebo aquest missatge d'en Biaini un parell de dies després que a les notícies es parli del foc creuat entre l'exèrcit israelià i els musulmans xiïtes del partit-guerrilla Hesbol·là prop de Naqoura, a la costa Sud del país que fa frontera amb Israel. La picabaralla és cíclica perquè el sud del país és de majoria xiïta controlada per Hesbol·là.

Continuar leyendo (Líban IV): Agafa les armes, reina
(Líban II): Yala, yala

(Líban II): Yala, yala

He accedit a l'obscenitat de retratar un nen com qualsevol altre que em mira sense entendre per què el retrato i encara menys per què pago al seu pare l'equivalent a 10 cèntims per retratar-lo. No faré servir mai aquesta fotografia, enlloc, però ja l'he feta.

Continuar leyendo (Líban II): Yala, yala
Yves Kamuronsi: «Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was»

Yves Kamuronsi: «Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was»

In the late nineties Rwanda went through a genocide which resulted in the killings of more than a million and a half people in a country with less than 15 million citizens. Twenty years after the genocide, Tutsis and Hutus have begun to call themselves Rwandans.

Continuar leyendo Yves Kamuronsi: «Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was»

You have reached end of the world!

No hay más páginas por cargar

Entradas siguientes
Entradas anteriores