Flors d’emergència
A Bucarest pots trobar una botiga de flors oberta a qualsevol hora. N’hi ha una 24 hores prop de la Biblioteca Central que també ven cafè a 5 lei i cerveses.
Sense niqab no hi ha paradís
D’un no-res de dunes apareix una dona amb una túnica llarga, cenyida i carregada de pedres. Llavis pintats, cabells al vent. Porta un test amb un cactus a la mà esquerra.
El meu lloc preferit
«El meu lloc preferit del Líban? El camp. Un pot marxar a viure lluny, però sempre vol tornar on ha nascut». En Mohammed va néixer i créixer al camp de refugiats palestins de Shatila i és l’únic fill d’una família amb quatre germanes.
Fuck this town
I want to fuck this town.
(Líban VII): «El hijab és el meu carnet d’identitat»
“Una coneguda egípcia s’ha tret el hijab. Sempre que em veu em pregunta per què no em trec el hijab. Treure’s el hijab li ha anat bé, a ella, ara va amb faldilles curtes i s’ha tatuat el cos.
AFRICANAH a banda i banda del Mediterrani
Què significa ser una dona negra avui a Catalunya? Què vehicula les experiències de les dones africanes al continent?
EQUALS NOW: «We’re very open to collaborating, it’s a way to strengthen feminism in Africa»
Last May I had this conversation with Ngenarr-Yassin Jeng, Outreach and Advocacy lead of Equals now, a feminist organization in The Gambia. The interview was on the phone, with Ngenarr babysitting and the voice of children in the back.
Remei Sipi: «El món és holístic, i el diàleg ha d’existir»
Remei Sipi fa més de cinquanta anys que viu a Catalunya. Als seixanta-vuit anys, ja jubilada del seu càrrec de funcionària de Justícia, en fa vint que va a les mateixes parades del mercat del barri de Gràcia
Únete a más de 900 suscriptores
Mantente al día de todo lo que necesitas saber.