A L’EST DE VIENA

Núm. 1 del butlletí setmanal de Romania i del flanc est. Cada dimarts des de Bucarest.

Romania és el segon més pobre de la Unió Europea, però és moltes coses més. Sempre entre imperis poderosos, els romanesos van servir a Europa central d’escut contra els otomans i contra els russos. Viena, amb l’aura de metròpoli austrohongaresa que la caracteritza, es beneficia de la germaneta pobra romanesa, una nació que és com un bolet de llatinitat entre pobles eslaus. La relació de subordinació i de rebel·lió cíclica amb Alemanya i Brussel·les també ve d’antic, i l’exemple més flagrant de la tendència romanesa a oscil·lar com un pèndol entre les regions que l’envolten és el de Segona Guerra mundial. Romania anava amb Alemanya i a l’últim moment va canviar de bàndol per posicionar-se amb Rússia. Aquest canvi de rumb va obrir l’episodi del comunisme al país, que no es va tancar fins al 1989 i que per tant encara és molt vigent en l’imaginari de la gent.

El país és multiregional. A nivell superficial la vida és semblant a la de casa nostra, però la cosmovisió romanesa és gairebé oposada a la catalana. Molts dels temes que dominen la política i les guerres culturals a Catalunya i a Occident aquí no tenen cap importància. En aquest sentit, l’est i l’oest d’Europa són com dos parents que fa molt de temps que no es parlen, i l’entrada de Romania a la Unió Europea no sembla que hagi alterat gaire les relacions.

Començo un butlletí setmanal sobre les notícies més rellevants de Romania i sobre el que em crida l’atenció d’aquesta part del món on fa uns mesos que visc, entre l’est d’Europa i els Balcans. Demà podreu llegir el primer Quan em convingui, aprofitaré per recomanar-vos contingut cultural i periodístic de Romania i dels seus països veïns del flanc est europeu, i com que he anat a parar a Romania per casualitat, també me permetré la llicència de convertir l’última secció en un calaix de sastre de recomanacions d’altres peces diverses. A l’est de Viena és un assaig, i si assajo potser és perquè hi ha alguna cosa d’aquest país tan discret que se m’ha contagiat.

Com va dir-me Catalin Tolontan, un dels millors periodistes del país recentment expulsat de la redacció on treballava per negar-se a cedir a les pressions de l’empresa patrocinadora, “Romania té moltes defectes però té una gran qualitat: estimem molt la llibertat”.


Gràcies per llegir-me des de l’est de Viena. En aquest enllaç podeu recuperar una part del contingut que he escrit des de Bucarest.


Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *