Entrevistes que he fet a escriptors i a altres figures públiques del món de la cultura o d’interès social, tant a Catalunya com a l’estranger.
“Una coneguda egípcia s’ha tret el hijab. Sempre que em veu em pregunta per què no em trec el hijab. Treure’s el hijab li ha anat bé, a ella, ara va amb faldilles curtes i s’ha tatuat el cos. A ella li ha anat bé, però jo no ho vull, de moment estic bé. Li responc que no soc tan valenta com ella.
Remei Sipi fa més de cinquanta anys que viu a Catalunya. Als seixanta-vuit anys, ja jubilada del seu càrrec de funcionària de correus, en fa vint que va a les mateixes parades del mercat del barri de Gràcia. Autora de Mujeres africanas. Más allá de la jovialidad, i d'altres assajos sobre les dones africanes, Sipi acaba d'entrar a la flamant Conselleria de Feminismes en representació de la dona africana. Té poc temps per fer l'entrevista que li faig a la plaça del costat de casa seva, perquè la Conselleria és nova i tot està per fer; va ser la Tània mateixa, que la va contactar.
Ann Holland is a Zambian feminist activist. She is the…
Quan Montserrat Anguiano m'obre la porta del pis llarg i de passadís estret que és casa seva em fa la impressió que Anguiano és una nena. És menuda i té la veu aguda. La mare d'Anguiano, blanca, treu el cap per la porta del passadís que dona a l'esquerra, perquè el pis són dos pisos units pel rebedor. Els quadres d'Anguiano ocupen el rebedor, el passsadís, i gairebé tot el menjador on em porta perquè l'entrevisti. La pintura aviat la farà fora de casa, a ella i a la seva mare. Els quadres són grans i exhibeixen el perfil i de dones, esquitxos de colors brillants per damunt de fons de colors primaris i de figures de maniquí. Va començar filosofia, belles arts i humanitats, però no va acabar cap d'aquestes carreres i va centrar-se en pintar quadres.
In the late nineties Rwanda went through a genocide which resulted in the killings of more than a million and a half people in a country with less than 15 million citizens. Twenty years after the genocide, Tutsis and Hutus have begun to call themselves Rwandans.