Entrevistes que he fet a escriptors i a altres figures públiques del món de la cultura o d’interès social, tant a Catalunya com a l’estranger.
“Una coneguda egípcia s’ha tret el hijab. Sempre que em veu em pregunta per què no em trec el hijab. Treure’s el hijab li ha anat bé, a ella, ara va amb faldilles curtes i s’ha tatuat el cos. A ella li ha anat bé, però jo no ho vull, de moment estic bé. Li responc que no soc tan valenta com ella.
Continuar leyendo
(Líban VII): «El hijab és el meu carnet d’identitat»
Remei Sipi fa més de cinquanta anys que viu a Catalunya. Als seixanta-vuit anys, ja jubilada del seu càrrec de funcionària de correus, en fa vint que va a les mateixes parades del mercat del barri de Gràcia. Autora de Mujeres africanas. Más allá de la jovialidad, i d'altres assajos sobre les dones africanes, Sipi acaba d'entrar a la flamant Conselleria de Feminismes en representació de la dona africana. Té poc temps per fer l'entrevista que li faig a la plaça del costat de casa seva, perquè la Conselleria és nova i tot està per fer; va ser la Tània mateixa, que la va contactar.
Continuar leyendo
Remei Sipi: «El món és holístic, i el diàleg ha d’existir»
Ann Holland is a Zambian feminist activist. She is the…
Continuar leyendo
SISTAH SISTAH FOUNDATION: «There’s a huge rape culture in Zambia»
Quan Montserrat Anguiano m'obre la porta del pis llarg i de passadís estret que és casa seva em fa la impressió que Anguiano és una nena. És menuda i té la veu aguda. La mare d'Anguiano, blanca, treu el cap per la porta del passadís que dona a l'esquerra, perquè el pis són dos pisos units pel rebedor. Els quadres d'Anguiano ocupen el rebedor, el passsadís, i gairebé tot el menjador on em porta perquè l'entrevisti. La pintura aviat la farà fora de casa, a ella i a la seva mare. Els quadres són grans i exhibeixen el perfil i de dones, esquitxos de colors brillants per damunt de fons de colors primaris i de figures de maniquí. Va començar filosofia, belles arts i humanitats, però no va acabar cap d'aquestes carreres i va centrar-se en pintar quadres.
Continuar leyendo
Montserrat Anguiano: «L’autoestima d’una persona blanca no és la d’una persona negra»
In the late nineties Rwanda went through a genocide which resulted in the killings of more than a million and a half people in a country with less than 15 million citizens. Twenty years after the genocide, Tutsis and Hutus have begun to call themselves Rwandans.
Continuar leyendo
Yves Kamuronsi: «Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was»