La reserva: normalitzar el servei militar

Les fronteres de la guerra. A l’est de Viena. Núm. 5 del butlletí setmanal de Romania i del flanc est. Cada dimarts des de Bucarest.

“Odio Rússia. Són malvats, són uns mentiders. Vaig sentir un home que parlava rus a Bucarest i vaig dir-li: aquí no es parla el rus! I em va dir que no, que era ucraïnès, que estava parlant en ucraïnès. Aleshores ens vam fer amics. Estic amb Ucraïna… és veritat, que es van quedar una part del nostre Danubi, és veritat, però contra Rússia, estic amb ells […] Que si agafaria les armes contra els russos? Ja tinc quaranta-dos anys, jo… Visc a Cismigiu, ho he aconseguit. És car, ara,viure allà.”

Cismigiu és el parc més antic de la ciutat i té un toc centreeuropeu, a l’estiu la gent s’asseu als bancs de ferro, d’un estil neoclàssic com el rellotge que hi ha a l’entrada, i és ben verd, i també hi ha un llac amb aneguets i s’hi pot fer canoa, si ho vols. A les terrasses a la vora del llac, mosquits ben petits envolten totes les taules. 

I els Estatus Units s’estan enriquint tant, amb nosaltres, amb la venda d’armes… Sí, no m’agrada Rússia; per nosaltres l’OTAN és l’única solució, però…  Som pocs, però no perdo l’esperança. Quan escolto Lagwagoon no perdo l’esperança. Veus? A Califòrnia sí que hi aniria”. 

M’ensenya la dessuadora que porta; forma part d’aquella generació, la meva. És un milenial geriàtric.



A Romania últimament s’ha parlat dels reservistes militars. El president Klaus Iohannis va declarar a la premsa la setmana passada que “ell va estar obligat a fer el servei militar”, un gest que semblava ‘normalitzar’ la idea de restablir el servei militar obligatori.

  • Ja fa temps que l’exèrcit romanès ha de fer front a una paradoxa: tot i la compra d’armament intensiva i l’augment del percentatge del PIB destinat a desfensa, d’un 2,5% des de l’inici de la guerra el 2022, les desercions es mantenen com una constant. En aquest reportatge de Recorder podreu entendre una mica per què els soldats abandonen (sembla ser que, en general, no és per por a entrar en combat sinó per falta de material bàsic, salaris dignes, etcètera).

  • La premsa local s’ha fet un cert ressò d’una llei que facilitarà el reclutament de voluntaris homes i dones d’entre 18 i 35 anys, i es comença a parlar de quants diners cobraran els reservistes que entrin a l’exèrcit de manera voluntària. Tot i així, de moment s’insisteix que no serà obligatori.

  • El canceller alemany Olaf Scholz ha assegurat que Alemanya passarà a destinar un 2% del seu PIB i ha declarat, arran de les declaracions de Donald Trump, que està en plena campanya per les eleccions als EUA, la necessitat que la UE comenci a fabricar el seu propi armament —perquè amb la hipotètica victòria de Trump els EUA podrien convertir-se en un aliat molt menys fiable per Europa.


La Sabina es dedica a fer llibres però m’ha dit que potser sí que s’allistarà, que li sembla que al món on vivim això podria ser-li útil. Quan Romania es va posicionar a favor d’Alemanya, abans de la fi de la Segona Guerra mundial, el seu avi es va allistar a l’exèrcit. L’home era el vidu d’una dona jueva que va morir als camps de concentració; ell no era jueu, però ella podria haver demanat la ciutadania israeliana, creu que és l’última generació que pot fer-ho. Potser perquè l’àvia va ser víctima de l’arbitrarietat de la història romanesa, la tradició d’acostar-se al poder per resguardar-se del destí persisteix a la família: el pare d’ella treballava als serveis secrets fins que es va jubilar.


Les fronteres de la guerra

  • El 7 de febrer, Moscou va atacar Kíiv a primera hora del matí i va provocar morts a la capital i a altres zones del país. Sembla ser que algun dels atacs va arribar fins a prop de la frontera polonesa. Els ministre de defensa polonès va advertir la setmana passada que “Polònia ha de preparar-se per un atac de Rússia”, i el de Dinamarca apunta el risc que Rússia ataqui països de l’OTAN “d’aquí entre tres i cinc anys”. (Llegiu Guillem Pursals, a sota).

  • A Romania, la nit del 9 al 10 de febrer van saltar de nou les alarmes d’urgència telefònica institucionals (RO-Alert) a la zona al voltant de Tulcea, la frontera del Danubi entre Romania i Ucraïna per advertir la població de la possible caiguda de fragments de drons. Segons el ministeri de defensa, els missils russos que es dirigien als ports ucraïnesos d’Izmaïl i Remi, claus per a la subsistència d’Ucraïna a través de l’exportació agrícola, aquesta vegada no van entrar en territori romanès ni van deixar cap rastre, com ha passat diverses vegades des de l’estiu del 2023 i la retirada de Rússia de l’acord del gra a través del Mar Negre.

  • El matí del 10 de febrer, com a resposta a la detecció de l’atac als ports ucraïnesos, es van enlairar avions militars F-16 des del centre d’entrament militar de Fetesti “amb l’objectiu de controlar l’espai aeri romanès”, segons el ministeri de defensa. El centre ha de servir de base d’entrenament per a pilots ucraïnesos d’avions F-16.

  • On sí que han caigut fragments de drons Shahed russos (de fabricació iraniana) ha estat a Moldàvia, segons informen periodistes de la zona. La diferència entre Romania i Moldàvia, que eren part d’un mateic territori abans de la Segona Mundial, és que Moldàvia no forma part de la UE ni de l’OTAN, i que per tant un atac contra Moldàvia no suposaria l’activació de l’article cinquè de l’aliança, segons el qual un atac contra qualsevol país de l’OTAN implica la intervenció de la resta d’estats membres: a la pràctica, guerra oberta.

  • Fins ara, els drons russos que han anat a parar a Romania no s’han considerat un ‘atac’, perquè han caigut de manera ‘accidental’ en territori de l’aliança atlàntica. La primera vegada que fragments de drons russos van caure a Romania, el ministeri de defensa va trigar molt a confirmar-ho: però els drons van deixar un esboranc a terra i els habitants de la zona n’havien sentit l’impacte.

  • També a Moldàvia, al centre de la capital, Chisniau, el passat 9 de febrer es va incendiar el Centre d’Informació i Documentació la OTAN, probablement de manera intencionada.

  • Entre el 10 i el 12 de febrer, per altra banda, 21 hospitals a tot Romania han patit atacs cibernètics massius que han encriptat dades susceptibles sobre els pacients, les seves malalties, dietes i medicació: es desconeix qui hi ha al darrere d’aquestes accions, però l’embaixadora dels EUA a Bucarest ha afirmat al mitjà HotNews.ro que és plausible que Rússia vulgui alterar el resultat de les eleccions (també les dels Estats Units, ha dit, probablement en referència a Donald Trump).

  • Que l’any electoral ha començat fort està claríssim: fins i tot Putin ha concedit la seva primera entrevista a un peridoista occidental (antic presentador de Fox News, això sí).


La nota dolça

Aquesta tarda he descobert la figura de Margarida Brender i Rubira. Va morir el 12 de febrer del 2000 i va ser la primera dona arquitecta de Catalunya. Però resulta que Margarida Brender i Rubira ni era catalana ni havia nascut a Catalunya: es deia Margareta Rubinstein i era una jueva askenazi filla de Bucarest nascuda el 1919, el mateix any en què la feminista romanesa Calypso Botez va publicar «Problema drepturilor femeii române» («El problema dels drets de les dones romaneses»).

Rubinstein va anar-se’n de Romania per anar a petar a Barcelona (i catalanitzar-se el nom!) el 1958, quan ja havia exercit d’arquitecta a la seva ciutat natal i quan ja feia més de deu anys de la deportació i extermini dels jueus romanesos i de la Segona Guerra mundial.

He descobert aquesta història gràcies a aquesta publicació d’Efemèrides d’Arquitectura.


Recomanacions

  • Rússia envia els presoners al front, i fins fa poc els contractes eren temporals i els permetien retallar la pena de presó. Sembla ser que els presoners russos que van al front ja no poden tornar: hi van per morir-s’hi. Ho podeu llegir aquí.

The Best of BBC News Russian – in English
“If you sign up now, get ready to die, mate.” Life on the Ukrainian front for Moscow’s new ‘Storm V’ convict soldiers
By Elizaveta Fokht, Ilya Barabanov, Olga Ivshina. Russia has been sending prisoners to fight in Ukraine for a year and half. Until now, they were tempted to the frontline by the prospect of a pardon and a clean criminal record. Even those convic…
Read more

La Milícia
Capítol 35 – Tensions a Kosovo
Conversa amb Berta López, experta en els Balcans, sobre el desenvolupament del conflicte a Kosovo ençà del novembre de 2022. Encara que hagi passat força desapercebut, al llarg de l’any la violència …

Listen now

A Kosovo també s’ha parlat de la futura introducció de l’euro, que impediria l’ús del dinar serbi i que ha fet sortir manifestant a la capital. La zona es podria tornar a escalfar seriosament aviat.

Les esmenes

M’he vist algun error ortotipogràfic? Voleu esmenar-me/alliçonar-me? FEU-HO! (a l’apartat de comentaris).


Gràcies per llegir-me a l’est de Viena.


Comentarios

2 respuestas a «La reserva: normalitzar el servei militar»

  1. Avatar de Teodor de Mas i Valls
    Teodor de Mas i Valls

    Estatus Units i un terratrèmol

  2. Què vols que t’esmenem, dona, si escrius de meravella i en saps un ou? 😀

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *