L’ascens de Iulia Navalnia i una cançó de trap en contra de la violència contra les romaneses. A l’est de Viena. Núm. 5 del butlletí setmanal de Romania i del flanc est. Cada dimarts des de Bucarest.

L’hem conegut al bar Control, tenia una edat incerta. L’he vist jove, amb els ulls allargats. És mig mongol, diu que li ve del pare, que els romanesos van segrestar un dels seus avantpassats. Perdo el fil de quan, de quina guerra em parla. El pare viu a Espanya, a l’interior, i ell també hi va viure un temps. Sap dir cuinar tailandès, i paelles, i sushi, i coneix quatre paraules amb moltes llengües. Diu que va treballar i estudiar història i arqueologia alhora, que als dotze anys ja treballava a l’obra, a la regió moldava de Romania –Romania i Moldàvia són dos països que són un i per complicar més coses també hi ha la regió moldava de Romania, a tocar de la frontera nord amb la Moldàvia república, capital Cisniau. Els pares el van obligar a estudiar història, diu.

“Vaig anar a la universitat aquí a Bucarest, els pares em van obligar a estudiar història, vaig fer-ho, i després filosofia, el meu filòsof és Kant, Kant i Schopenhauer […] ser estúpid sempre ha estat el que m’ha fet més por”.

El Control estava ple, feien un concert a la sala del costat. Nosaltres només hi érem per beure, i ens l’hem trobat a ell assegut llegint la novel·la Papillon

“Sóc un jugador. El meu pare era jugador, i el meu germà, i jo. Vinc aquí entre una feina i l’altra, bec i llegeixo. Bec sense parar perquè em distreu de l’addicció. L’espiritualitat romanesa es beure fins que caus rodó. Al poble tot és tranquil, fins que arriba la una del migdia. Llavors tots van a missa, i després van al bar, i després peguen la dona. Sí, gairebé tots peguen la dona. N’hi ha que no, algun n’hi ha que no. Proveeixen, els homes romanesos proveeixen. Ser un home és aconseguir ajuntar la família, fer que tota estigui junta”.

Llavors ens va dir que guanyava 2.000 euros al mes fent de xef i que tenia una altra feina a l’hotel, cap dia lliure, i que dormia a una pensió. Que no era suficient, no cobrava prou, li calia més. I que s’estima molt el seu germà gran perquè mai no li dona més de deu lei si ell li demana diners, i que va aprendre a cuinar a base de cops, perquè quan no se’n sortia de fe run plat o un altre els seus superiors li pegaven, i ell s’ho mereixia.   

“M’he de treure del cap la idea de guanyar un premi gros al casino. El problema és que sóc qui sóc”, va dir-nos. En Vincent i jo vam mirar de consolar-lo; el Vincent F li deia que tots ens sentim estranys, al món, i que tots estem una mica fora de lloc. Jo vaig dir-li que els psicoanalistes fan meravelles. 

“Vaig passar-me sis mesos a la presó per obrir el cap a un home. Va violar una amiga meva, bé, era la meva nòvia. Li vaig obrir el cap i li vaig veure l’os del crani. Gairebé el mato”.

Van trucar-lo de l’hotel, havia d’anar-hi a fer un torn, com ja s’esperava. Vaig pensar que de tot el que ens havia explicat, alguna cosa devia se mentida.


La macarena d’Erika Isac

L’addicció al joc i a les apostes és mot freqüent a Romania, i està especialment extesa a l’àmbit rural. L’empresa nacional és Superbet, però moltes altres empreses estrangeres tenen copat el mercat. Fins i tot el primer ministre romanès, Marcel Ciolacu, va intentar limitar (sense èxit) la força del sector: volia que s’hi prohibís el consum d’alcohol i tabac.

  • A Romania, el lobby del joc és més fort que la política. La prova de la rentabilitat alta del món del joc al país és que els influencers de nacionalitat britànica i estatunidenca Andrew i Tristan Tate, acusats de tràfic de persones i de violència contra dones a qui obligaven a fer contingut pornogràfic, ja fa temps que van deixar enrere el negoci del videoxat i d’onlyfans per dedicar-se als casinos i al món immobiliari.

La cantant de trap romanesa Erika Isaac ha penjat a Youtube un tema nou que segueix la tornada de la cançó ‘Macarena’ i que parla de la misogínia i la violència contra les dones al país. La cançó s’ha viralitzat a TikTok.

Si no hi hagués homes qui us protegiria? Protegir-nos de qui?

Segons dades que la policia ha cedit als mitjans, en els últims cinc anys la violència d’aquest tipus ha crescut un 122% (!!) al país, i el punt àlgid va ser durant el confinament de l’any 2020, amb 33 dones romaneses mortes a mans de la parella, l’ex-parella o altres familiars. L’any 2023 es van registrar fins a 100.000 casos de violència domèstica, la gran majoria dels quals van ser contra dones: es van fer 57.000 denúncies per agressió i unes altres 300 per violació.

Les xifres dels abusos físics contra menors també estan pels núvols, i això malgrat la sospita de les organitzacions no governamentals que, de fet, encara hi ha una reticència molt gran a denunciar la violència contra dones i contra infants. L’augment tan brutal de denúncies del 2018 ençà, però, sí que podria ser el reflex d’una predisposició creixent a acudir a comissaria en cas d’abusos.


  • En el marc de la conferència de Múnic, el ministre de defensa romanès Angel Tilvar es va reunir amb el seu homòleg estonià i va demanar més reforços militars per Romania. Ho ha aconseguit. Els propers mesos, Romania rebrà sis avions militars F-16 més (a banda dels que ja ha adquirit al llarg dels últims mesos) provinents dels Països Baixos i destinats al Centre d’Entrenament de pilots de Fetesti. Segons declaracions de Tilvar, “es destinaran sobretot a la protecció aèria del Mar Negre”.

  • Els últims set dies, fragments de drons russos han caigut en dues ocasions dins del territori de la República de Moldàvia que fa frontera amb Ucraïna, i sembla ser que l’últim ha detonat. L’octubre del 2022 ja havia passat, i incidents semblants han passat moltes vegades a Romania des de l’estiu passat. La diferència entre Romania i Moldàvia és que Moldàvia està sota la constant influència i amenaça russa. Els analistes de la zona s’hi refereixen com a ‘guerra híbrida’. Us ho explique aquí i aquí.


Fronteres exteriors

L’ascens de Iulia Navalny

“M’he preguntat: hauria d’anar a Munich o m’hauria de fer càrrec dels meus fills? I després m’he preguntat: què faria, Alexei Navlany? Vindria a Munich, i per això he vingut”.


  • La coalició al govern, PSD i PNL, socialistes i liberals, han postergat la decisió de fusionar (o no) les eleccions i de saber si es presentaran junts o no. Fa pinta que la cosa anirà així: junts a les europees i separats en les locals.

  • Les estadístiques auguren un creixement gran de la ultradreta en les properes eleccions romaneses, tot i que està molt escindida: AUR n’és la llavor, però d’aquí n’ha sortit LUP, PPR, POT, i el SOS de Sosoaca, que recentment ha expulsat el seu propi marit del partit(!). El think tank Global Focus apunta el risc que l’ultradreta s’extengui entre els més joves, sobretot per l’ús que alguns líders d’aquesta esfera ideològica fan de TikTok.

Europa Libera explica bé la paradoxa de l’ultradreta nacionalista romanesa, que és prorussa més des d’una posició contra Ucraïna que des d’un apropametn real a Rússia —només el 7% dels romanesos confien en Rússia o se senten propers al Kremlin, però els partits d’ultradreta alimenten discursos anti-ucraïnesos i contraris a Zelenski que, en aquests moments, afavoreixen Putin.

La corrent ideològica contrària a Ucraïna ve d’antic, però l’episodi ‘més recent’ és l’annexió forçosa de la part romanesa de la regió històrica de Bucovina a la Unió Soviètica l’any 1940, que des d’aleshores pertany a Ucraïna. Els nacionalistes romanesos reivindiquen els drets dels romanesos ètnics que encara viuen al territori, i a Romania la qüestió de promoure la no-discriminació lingüística de la minoria romanesa a Ucraïna ha estat un dels punts claus de les relacions entre Bucarest i Kiív.

La nota dolça i les recomanacions

Gràcies per llegir-me a l’est de Viena.


Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *