Leonardo i els drets de les parelles queer

La història del pintor romanès Mure Vasi, un podcast breu sobre Romania i novetats al front. A l’est de Viena. Núm. 6 del butlletí setmanal de Romania i del flanc est. Cada dimarts des de Bucarest.


He passat pel teatre hebreu i per la sinagoga, tancada i barrada, i després he topat amb un pàrquing i hi he vist un escampall de colors i dos homes, un assegut en una cadira a la fresca, un altre home amb una barba blanca i llarga, que pintava el rostre d’un altre home damunt la superfície d’una jaqueta. Feia sol. 

Seu, seu, mira, tens visita, ha dit l’home assegut al pintor de la barba blanca.

“Era un amic meu, el Marian. Vaig fer-li fins a 6.000 retrats, abans de morir-se. Em va dir que el seu últim desig era passar a formar part de la meva obra. Es va morir del COVID, fa dos anys que el pinto. Ara preparo una exposició, amb imatges d’ell, tinc imatges d’ell com les que Leonardo Da Vinci va fer de Salai amb el penis erecte”. 

El pintor Mure Vasi, Vasile Muresan, té els ulls molt blaus i l’aura d’un savi. Té música clàssica posada a la ràdio de la seva cabana, una favel·la de fusta improvisada, sense electricitat ni aigua corrent i plena de quadres fins a dalt. 

“Marian a fost iubitul meu… era el meu home, el meu amant però aquí a Romania això de l’homosexualitat no es pot dir gaire, perquè aquí hi ha molta església. Ara lluitem pel dret al reconeixement civil entre les parelles del mateix sexe, que aquí encara no és legal… els mesos que va estar malalt no el vaig poder anar a veure a l’hospital, perquè ell i jo oficialment no érem família, i la família d’ell no va voler fer-hi res”.

El Marian és a les fotografies de la seva tauleta, a la jaqueta que pinta, retratat sense samarreta. 


Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *