El millor metge del país

“L’home que em va extirpar els tumors era bo. Li vaig regalar una ampolla de whisky i 200 dòlars perquè és el millor metge del país. Has de pagar sempre, abans de l’operació i tot. No és només qüestió de diners, has de conèixer algú, jo d’entrada tenia el diners, ara em guanyo bé la vida, però vaig haver de trobar el contacte. En canvi el metge que em va posar els implants s’hauria de limitar a fer operacions estètiques, però és el cap de planta perquè és el fill d’un cirugià vell i amb reputació…”

L’Ema (nom fals) encara no ha fet els trenta anys i té càncer de pit des del 2017. Li van extirpar els tumors l’estiu passat a la seva Cluj natal, a Transilvània. Bebem vi calent com els germànics, amb una rodanxa de taronja, pebre i canyella. En venen a la Fira de Nadal que hi ha davant del Palau del Parlament, un vi barat que espanta però que calent estova el cor i acompanya el pes pesant del greix de la carn de porc i d’ovella fregida.

L’Ema és menuda i viva i té una habitació amb unes quantes perruques, avui que m’ha convidat la veig per primera vegada amb els seus cabells curts naturals. Ha acabat la quimio i li han tornat a crèixer de forma desendreçada. És bonica, diria que molt bonica, amb els malucs generosos i el tors estret. Sempre havia tingut un pit anecdòtic, l’ombra d’un escot, i vestida la malaltia no se li nota gens. Li van prometre una reconstrucció immediata, però la pell se li va tornar morada i s’ha de tornar a operar. Bastantes dones tenen els llavis inflats i els pits operats, al país, algunes molt joves, però els metges d’aquí no acostumen a posar implants a les supervivents de càncer de mama. L’Ema diu que la majoria són dones grans que ja no es preocupen del seu aspecte.

No sembla inquieta per les recaigudes ni per les revisions escasses, que a Romania es fan només un cop l’any. Potser prefereix no pensar-hi, no me’n diu res i no goso preguntar-li. El president de la Federació d’associacions de pacients de càncer Cèzar Itima em va explicar que els pacients romanesos no tenen accés a la investigació genètica ni mol·lecular, ni a la medicació puntera.

El pla del càncer europeu que s’havia d’implementar i absorvir el 20% dels fons romanesos destinats al ministeri de sanitat no s’ha implementat, per falta de pressupost. A última hora el ministre de sanitat es va fer enrere i els malalts van sortir a protestar, assistits per ambulàncies sota un sol de juny que cremava. Viuen entre cinc i sis anys menys que la majoria de pacients europeus. La mortalitat per càncers evitables com el càncer de mama o de pròstata a Romania és de les més altes d’Europa, només els búlgars es moren abans que els romanesos, i després venim tota la resta.

“Em vaig ficar en política, un temps, vaig arribar a tenir el carnet d’USR, votava a les assemblees del partit i tot. Ja no en tinc ganes, vull fer una vida normal… I tot i així ara en diria unes quantes coses, sobre la salut a Romania”.

USR és la Unió per Salvar Romania, en contra de la política dels socialistes de sempre i les neures de l’ortodòxia (que promulga la natalitat entre els risc i entre els pobres, el matrimoni exclusiu entre home i dona, etcètera). USR es el partit que va néixer de les manifestacions del 2019, l’últim hivern que va nevar a Bucarest, una mena de 15 M però que a Romania es va concretar en direcció contrària al marxisme i més a favor dels petits empresaris, perquè a Romania els fills del socialisme són l’status quo paternalista. Armand Gosu m’ho va dir clar, una tarda en una manifestació en favor de l’armament d’Ucraïna en contra de Rússia, em va dir ‘aqui la dreta és lesquerra’. A la manifestació només hi havia algun periodista, comptats romanesos i una colla de refugiats ucraïnesos infrasubvencionats que cridaven més fort del que els romanesos estaven disposats a escoltar-los.

A Romania falten metges a tot arreu però sobretot a les zones rurals del país, la majoria se’n va a altres llocs d’Europa. La gent del camp té un metge per cada 1.594 habitants, i les proves se les han de fer a Bucarest, de vegades a vuit hores de distància. Les carreters romaneses no són cap meravella, amb una autopista de només dos carrils que deixa moltes localitats petites al marge. A les carreteres secundàries fins fa poc s’hi podien veure carros en lloc de cotxes, i encara n’hi ha, en vaig veure un com una postal, des del tren cap a Sibiu. La majoria de pacients de càncer de províncies no van al metge perquè el tenen lluny i quan hi van fan tard. Fa un any que el sou dels metges ha millorat, i està molt per sobre de la mitjana romanesa, però ni això no els anima a quedar-se. Els que es queden cobren vora 2.000 euros però treballen en hospitals amb pocs recursos, en qualsevol cas no renuncien a les propines, ni tan sols ‘el millor especialista en càncer del país’ hi renuncia, ni als pacients romanesos se’ls acut no donar-los propines.

L’Ema va sortir amb un home de Kosovo, un temps. Es deia Jetmir, el vaig conèixer. El va deixar abans d’operar-se, quan els cabells li van començar a caure i es va començar a quedar a casa d’ell i ell va començar a dir-li em molesta que et beguis l’aigua de la màquina de cafè, o això, o allò altre, però tant és perquè només et quedes de manera provisional. Els vaig conèixer per separat, abans a ell, quan jo tot just havia arribat. Era simpàtic, un musulmà postís d’aquells que només s’estan de menjar porc. Ell em va dir: en aquest país a la gent li encanta fer cua per tot, són quadrats, i també me va dir, de seguida que vaig arribar em vaig veure ficat en una relació, jo no ho volia, no vull que em passi igual. No va dir res del càncer. Quan vaig conèixer l’Ema mesos després tard ella em va dir jo me l’estimava molt, en Jetmir, però vaig haver de deixar-lo. Penso en tot això mentre la tinc davant.

“M’agraden els homes que sermblen homes, sempre m’han agradat els nois dolents, ja saps què vull dir”. També m’ha dit que no li agraden els negres, ni els àrabs, que no te’n pots fiar. “De nosaltres tampoc te’n pots fiar. Molts de nosaltres aquí a l’est d’Europa som lladres. Alguns companys meus de la universitat robaven les joies de les noies amb qui es ficaven al llit”.

Avui neva, com l’hivern del 2019.