(Líban I): El Beirut que havíem de viure

A Beirut tots els motoristes van sense casc, i l’Omar diu que és per fer-se el mascle. Tres joves consultors s’adrecen a nosaltres, que seiem al banc que hi ha davant d’una guningueta en què serveixen pasta amb salsa servida en gots de cartró.

Tenen vint-i-cinc anys i treballen setze hores diàries. Només tenen temps lliure al cap de setmana, quan tenen sort i els clients saudites no els pressionen més de l’habitual. El seu cap de setmana és el musulmà, divendres i dissabte. El diumenge sempre treballen.

“Els qatarís i els saudites paguen bé però volen que les coses es facin ràpid. Els projectes que s’haurien de fer en vuit mesos els fem en quatre. Per això no tenim vida”. Un dels tres calveja i diu que és per la feina.

El seu últim projecte consisteix en fer les lleis d’un país dintre d’un país, a l’Aràbia Saudita.

“S’hi podrà beure i serà un espai sense cotxes, amb un tren d’alta velocitat que el recorrerà. Una cosa futurista”.

Al Líban no hi ha trens, només algunes vies a mig fer en alguns punts de la ciutat. Els saudites van donar al govern libanès trenta milions de dòlars perquè hi construïssin trens, i el mateix van fer institucions no governamentals, però els líders libanesos de totes les religions i branques van quedar-se els diners.

L’Omar menteix als tres consultors. Els diu que és estranger de Barcelona, com jo. No se l’acaben de creure, li diuen que no té accent; els respon que va viure a París fins a l’adolescència, que és actor.

“Barcelona està entre Beirut i Europa, és com una versió millorada de Beirut”, diu el calb.

L’Omar m’ha dit el mateix, quan érem al seu pis mitja hora abans: “Barcelona té el que és bo de Beirut i el que és bo d’Europa, el mar, la gent acollidora, serveis que funcionen”.

No sé si els catalans som gent gaire acollidora. No som especialment hospitalaris ni ens interessen els turistes, justament al contrari del que passa a Beirut.

“Em sap greu que hàgiu vingut ara. Quan veig turistes penso que em sap greu per ells, perquè aquest no és el Beirut que hauríeu de viure. El 2019 les festes de Beirut no es podien comparar amb res, eren millors que les festes de Barcelona”.