Etiqueta: líban
-
Fuck this town
nt to fuck this town. I want to walk the rock of its coastline full of bare chested men.
-
(Líban VII): «El hijab és el meu carnet d’identitat»
“Una coneguda egípcia s’ha tret el hijab. Sempre que em veu em pregunta per què no em trec el hijab. Treure’s el hijab li ha anat bé, a ella, ara va amb faldilles curtes i s’ha tatuat el cos. A ella li ha anat bé, però jo no ho vull, de moment estic bé. Li…
-
(Líban VI): Una mare palestina
Camino al costat del Jusuf per Shatila. La Patrícia, la Mireia i jo hem sopat a casa de la seva família, que ens ha convidat a arròs amb Khobayza, una planta semblant als espinacs que no té gust d’espinacs. Viuen al cinquè pis d’un edifici construït de maons grisos i amb unes escales quasi impossibles…
-
(Líban V): «El nostre líder és Samir Geagea»
“Hariri era un gran polític. Musulmà sunnita, sí, musulmà, però no practicava. El van matar els de sempre l’any 2005, Hesbol·là, a Zaytuna Bay. Ell volia prosperitat per aquest país, que si vols anar a l’església hi vagis i si vols anar a la mesquita hi vagis i que si no vols anar enlloc perquè…
-
(Líban IV): Agafa les armes, reina
Rebo aquest missatge d’en Biaini un parell de dies després que a les notícies es parli del foc creuat entre l’exèrcit israelià i els musulmans xiïtes del partit-guerrilla Hesbol·là prop de Naqoura, a la costa Sud del país que fa frontera amb Israel. La picabaralla és cíclica perquè el sud del país és de majoria…
-
Beirut, un any després de l’explosió que va aturar el temps
Després de l’explosió de Beirut del 4 d’agost del 2020.
-
(Líban III): Tots els libanesos estimen aquest país
«No es pot escriure res de Beirut. Hi has d’haver viscut com a mínim cinc anys, per escriure alguna cosa». Em diu això i després comença a explicar-se. És de nit al bar d’en Bob a Badaro, un barri festiu i benestant. Algunes organitzacions internacionals hi tenen seu i a les terrasses hi ha clients…
-
(Líban II): Yala, yala
He accedit a l’obscenitat de retratar un nen com qualsevol altre que em mira sense entendre per què el retrato i encara menys per què pago al seu pare l’equivalent a 10 cèntims per retratar-lo. No faré servir mai aquesta fotografia, enlloc, però ja l’he feta.
-
(Líban I): El Beirut que havíem de viure
A Beirut tots els motoristes van sense casc, i l’Omar diu que és per fer-se el mascle. Tres joves consultors s’adrecen a nosaltres, que seiem al banc que hi ha davant d’una guningueta en què serveixen pasta amb salsa servida en gots de cartró. Tenen vint-i-cinc anys i treballen setze hores diàries. Només tenen temps…