Plauru, a la frontera dels drons russos. A l’est de Viena. Núm. 7 del butlletí setmanal de Romania i del flanc est. Cada dimarts des de Bucarest.
He arribat a Plauru amb una barca petita, pel Danubi, que a Romania té tres braços principals: Chilina, Sulina, Sfantu Gheorghe. El setembre passat, al braç de Chillia es van veure i es van sentir fins a tres explosions russes contra els ports fluvials ucraïnesos de Reni i d’Izmaïl, on s’emmagatzema el gra que Ucraïna ven a l’exterior i que ja no pot fer passar pel Mar Negre. El frontera del Danubi entre Romania i Ucraïna és l’única ruta per aigua segura que queda. A Plauru hi han caigut fragments de drons, i el govern romanès ha construït dos búnquers diminuts perquè la població de la zona pugui refugiar-s’hi en cas d’emergència.
L’home que m’ha dut de la ciutat de Tulcea fins a Plauru és el propietari d’una embarcació petita que es guanya la vida passejant rics que fan festes al Danubi. Passem per la part romanesa del riu, la meitat és romanesa i l’altra meitat és ucraïnesa, com dos carrils d’una autopista molt transitada.
“Sí que he notat els tremolors dels atacs russos, al setembre. Tinc un amic pescador, d’Izmail, ucraïnès. Va venir al principi de la guerra i ara ha tornat. El problema de la guerra és a l’est, sobretot. Veus això? És un antimissil; i això són vaixells de càrrega ucraïnesos”.
A Plauru l’alcalde em porta amb cotxe fins a la casa d’un pescador i la seva dona que viuen al costat del riu, només a vint metres del port d’Izmail. Tenen porcs, i ovelles, gossos pastors, una vaca, un pou. No hi ha xarxa d’aigua potable, però tenen el pou. Em rep la dona, Daniela, l’home, pescador, no hi és. Per aquesta casa i en aquest pati que és un camp obert hi han passat periodistes del New York Times, i Le Monde, i mitjans italians. Van venir al setembre, quan van caure trossos de drons Shahed llençats per Moscou i Bucarest va construir els búnquers. La parella els acollia a tots, són home i dona i un fill a la vintena que ha volgut quedar-se al delta.
“El marit es queixa que de nit ja no pot pescar res, els peixos s’espanten, amb l’anar i venir dels ferris. I de dia els ferris passen pel costat ucraïnès, però quan s’activa l’alerta d’atac de seguida passen a la riba romanesa, per resguardar el vaixell i la mercaderia. No venem gaire res del que produïm, som massa petits […] Una vegada un home ucraïnès se’ns va plantar a casa, vestit de neoprè. Va venir nedant, deia que allò no era cap guerra. Va ser al principi […] Jo soc de Tulcea però no sabria anar-me’n d’aquí. Ara quan vaig a ciutat de seguida m’atabalo i vull tornar a casa”.
Cerneaga fa setze anys que governa la zona i parla de pressa, aclaparat per l’angoixa. A ella gairebé no la sento, l’alcalde fica cullerada, més enervat que ella. El delta té turisme de temporada, però al braç de Chilia ha davallat a gairebé la meitat des del principi de la guerra. “A aquesta casa hi vivia una dona, va morir l’any passat, i ha quedat buida; en aquesta altra també”, m’ha dit Cerneaga mentre conduïa.
“Hi ha els xacals, i els mosquits! No podem fer res per aturar-ho, no ens deixen. Tampoc podem fer servir anti-mosquits, perquè aquesta és una ‘zona protegida’. I l’adob! Aquí tenim el millor adob. Doncs l’hem d’anar a buscar en una altra banda. Tot el que ens diuen és que no emprenyem, que estiguem callats. A la gent d’aquí, si els ho preguntes, gairebé et diran que si ha de venir Putin que vingui, perquè el govern romanès no escolta les peticions de la zona. Aquesta carretera? No està ni asfaltada! Saps què penso? Que al govern esperen que la gent se’n vagi d’aquí i que el delta quedi del tot deshabitat.”
De tornada m’assenyala els pocs cotxes que ens trobem. La matrícula comença per A. “Ho veus? Són cotxes de l’exèrcit romanès. Patrullen, de manera informal, és clar, perquè no hi ha cap amenaça oficial contra Romania. Però resulta que de fet sí que hi és”.
Frontera interior
La base militar romanesa de Fetesti, reconvertida també l’octubre del 2023 en Centre d’entrenament de pilots ucraïnesos d’avions militars F-16, dilluns 4 de març va rebre 40 militars francesos i tres aeronaus ‘multirol’, segons han informat les Forces Aèries.
De cara a la primavera del 2025, el grup de batalla de l’OTAN de Romania podria comptar amb 4.000 militars estrangers més, la majoria dels quals francesos. París també enviaria fins a 50 tancs i material d’artilleria. Macron no ha enviat tropes a Ucraïna, com va insinuar que podria fer si calgués, però enviar soldats a Romania, veïna d’Ucraïna, és un gest en aquesta direcció.
Trasnístria, l’autoproclemada república prosoviètica dins del territori de la República de Moldàvia va demanar ‘la protecció’ de Putin davant de Chisniau. La petició era annexar-se a Rússia. Segons la líder moldava, l’europeïsta Maida Sandu Sandu i el seu govern, pura propaganda buida. Durant el seu discurs anual (que va durar dues hores i mitja!) Putin no va fer referència a les demandes de Tiraspol, la capital de Transnístria. En canvi, sí que va amenaçar de greus represàlies si l’OTAN enviava tropes a Ucraïna. En contrast amb la vehemència de Macron, la resta de la UE, Gran Bretanya i els EUA semblen reticents a fer-ho.
Per si això fos poc, Berlín ha comès un error de principiant. Alts càrrecs de les forces aèries han mantingut una conversa confidencial d’alt nivell sobre enviament de missils de llarg abast a Kíev sense encriptació, i la informació s’ha filtrat a Rússia, per delit del Kremlin (que se sent fort pels seus avanços militars davant d’un Occident desorganitzat, poruc, i feble).
Romania i Bulgària cooperen per entrar amb ple dret a l’espai Schengen, que suposaria menys aduanes, més llibertat de moviment pels residents als dos països sense la nacionalitat, i més diners per Bucarest i Sofia. Com ho fan? De moment treballen en un acord de col·laboració per protegir les seves fronteres exteriors, i fer passar la por a la migració extracomunitària massiva als països de l’espai (sobretot Àsutria).
Fronteres exteriors
Txèquia, Polònia, Hongria i Esvolàquia, els quatre membres del grup Visegrad creat l’any 1991, es van reunir en una cimera la setmana passada. Els dos primers estats són favorables a la UE i a l’ajuda a Ucraïna; Fico i Orban, en canvi, els líders eslovac i hongarès, són euroescèptics. Finalment tots quatre han acordat l’ajuda bàsica a Ucraïna, però han refusat la idea d’enviar tropes a Ucraïna. Radio Free Europe pronostica un futur magre a la unió.
Les tanques del flanc est.
La tanca entre Sèrbia i Hongria existeix des de l’anomenada ‘crisi dels refugiats’ l’any 2015 arran de la guerra de Síria i la conseqüent onada migratòria, i seguiex vigent. Els filferros han limitat el flux de persones però no l’ha aturat, i tot i que, durant les eleccions del 2018, Sèrbia va disparar a tres persones. Aquest reportatge ho explica molt bé.
Una altra tanca del flanc est de 186 km que fa temps que dura, des del 2021, és la que separa Bielorússia de Polònia. La va construir Varsòvia perquè el líder bielorus, mà dreta de Putin, fomentava l’entrada massiva de migrants i refugiats cap a Europa occidental a través de la seva frontera. A Bielorússia, per cert, fa poc que hi ha hagut unes eleccions de fireta, amb el vot prohibit als bielorrusos que viuen fora del país (entre altres coses). Lukashenko no se n’anirà per voluntat pròpia.
El PEN Català ha denunciat l’amenaça d’expulsió d’una traductora literària de l’anglès al rus resident a Sèrbia, Elena Koposova. Ho ha explicat AP. El motiu? Signar una carta en contra de la invasió d’Ucraïna el 2022. Mentrestant, observadors internacionals han qualificat les eleccions sèrbies que van donar la victòria al populista dretà (i pro-rus, per germanor ‘ortodoxa’) Aleksander Vucic de ser ‘poc regulars’. Això va ser pels volts de Nadal, i hi va haver manifestacions en contra del líder, amb protestes a Belgrad.
Les recomanacions
Qui serà el nou cap de l’OTAN? És probable que el càrrec sigui per l’exprimer ministre holandès Mark Rutte i que les aspiracions del romanès Klaus Iohannis i dels altres líders d’Europa de l’Est quedin en no-res. Què implica, això? La decepció dels països veïns a Rússia, que se senten menyspreats per l’aliança. POLITICO us ho explica.
Josep Asensio va entrevistar Abel Riu sobre l’entrevista de Tucker Carlson a Putin. Escoltem-los.
La nota dolça
El govern romanès ha prohibit la venda de cigarrets electrònics als menors. És una bona notícia, perquè els carrers de Bucarest són plens d’adolescents que pipigen sense aturador —i les conseqüències a llarg termini del consum compulsiu d’aquest tabac ‘fals’ encara estan per veure.
Mai no és tard per abraçar el crim. Una dona romanesa de 87 anys (!) ha estat acusada de tràfic de drogues. La dona formava part d’un grup criminal gestionat per un parent seu des de la presó, segurament un fill o un net. A casa seva la policia hi ha trobat uns 2,5 kg de cànnabis i 9.000 euros en la moneda local, 45.000 lei (textualment, ‘lei’ vol dir ‘lleons’).
Gràcies per llegir-me a l’est de Viena.
Leave a Reply