Author: juliabacardit@gmail.com
-
(Líban VI): Una mare palestina
Camino al costat del Jusuf per Shatila. La Patrícia, la Mireia i jo hem sopat a casa de la seva família, que ens ha convidat a arròs amb Khobayza, una planta semblant als espinacs que no té gust d’espinacs. Viuen al cinquè pis d’un edifici construït de maons grisos i amb unes escales quasi impossibles…
-
(Líban V): «El nostre líder és Samir Geagea»
“Hariri era un gran polític. Musulmà sunnita, sí, musulmà, però no practicava. El van matar els de sempre l’any 2005, Hesbol·là, a Zaytuna Bay. Ell volia prosperitat per aquest país, que si vols anar a l’església hi vagis i si vols anar a la mesquita hi vagis i que si no vols anar enlloc perquè…
-
(Líban IV): Agafa les armes, reina
Rebo aquest missatge d’en Biaini un parell de dies després que a les notícies es parli del foc creuat entre l’exèrcit israelià i els musulmans xiïtes del partit-guerrilla Hesbol·là prop de Naqoura, a la costa Sud del país que fa frontera amb Israel. La picabaralla és cíclica perquè el sud del país és de majoria…
-
Beirut, un any després de l’explosió que va aturar el temps
Després de l’explosió de Beirut del 4 d’agost del 2020.
-
(Líban III): Tots els libanesos estimen aquest país
“No es pot escriure res de Beirut. Hi has d’haver viscut com a mínim cinc anys, per escriure alguna cosa”. Em diu això i després comença a explicar-se. És de nit al bar d’en Bob a Badaro, un barri festiu i benestant. Algunes organitzacions internacionals hi tenen seu i a les terrasses hi ha clients…
-
(Líban II): Yala, yala
He accedit a l’obscenitat de retratar un nen com qualsevol altre que em mira sense entendre per què el retrato i encara menys per què pago al seu pare l’equivalent a 10 cèntims per retratar-lo. No faré servir mai aquesta fotografia, enlloc, però ja l’he feta.
-
(Líban I): El Beirut que havíem de viure
A Beirut tots els motoristes van sense casc, i l’Omar diu que és per fer-se el mascle. Tres joves consultors s’adrecen a nosaltres, que seiem al banc que hi ha davant d’una guningueta en què serveixen pasta amb salsa servida en gots de cartró. Tenen vint-i-cinc anys i treballen setze hores diàries. Només tenen temps…
-
L’homo sovieticus i el tsar
Venim del Tadikistan, de Duixanbé. Allà hi ha guerra […]Amb la mà al pit, jo no sento que Rússia sigui la meva pàtria; ens hem educat d’una altra manera: la nostra pàtria era la Unió Soviètica. I ara un ja no sap què fer per salvar l’ànima[1]. [1] “Tres monòlegs sobre una por molt antiga…
-
Yves Kamuronsi: “Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was”
In the late nineties Rwanda went through a genocide which resulted in the killings of more than a million and a half people in a country with less than 15 million citizens. Twenty years after the genocide, Tutsis and Hutus have begun to call themselves Rwandans.
-
Qui són les laiques de l’islam? (I)
Algunes de les prohibicions de les nenes i dones crescudes en llars on se segueix la pauta islàmica són: no parlar amb nois, tapar el cos davant dels parents a casa, sortir de casa vigilada o no poder sortir-ne si no és per anar a la biblioteca, guardar silenci forçat sobre la pròpia manca de…