AFRICANAH a banda i banda del Mediterrani

Què significa ser una dona negra avui a Catalunya? Què vehicula les experiències de les dones africanes al continent? Què podem aprendre, des d'Occident, de les dones africanes i de les dones europees negres? Què podem aprendre les feministes occidentals blanques de les experiències de les africanes i afroeuropees? Es pot escriure, sent una dona blanca com soc, sobre les injustícies de les tradicions africanes contra les dones sense caure en el paternalisme? Podem escriure sobre les tradicions africanes més enllà de l'ablació genital o la poligàmia sense deixar d'explicar com aquests costums afecten les dones?

Continuar leyendo AFRICANAH a banda i banda del Mediterrani

Remei Sipi: «El món és holístic, i el diàleg ha d’existir»

Remei Sipi fa més de cinquanta anys que viu a Catalunya. Als seixanta-vuit anys, ja jubilada del seu càrrec de funcionària de correus, en fa vint que va a les mateixes parades del mercat del barri de Gràcia. Autora de Mujeres africanas. Más allá de la jovialidad, i d'altres assajos sobre les dones africanes, Sipi acaba d'entrar a la flamant Conselleria de Feminismes en representació de la dona africana. Té poc temps per fer l'entrevista que li faig a la plaça del costat de casa seva, perquè la Conselleria és nova i tot està per fer; va ser la Tània mateixa, que la va contactar.

Continuar leyendo Remei Sipi: «El món és holístic, i el diàleg ha d’existir»

#AFRICANAH I

L’Aissata M’ballo té 26 anys i sempre ha estat l’única alumna negra de la classe. El seu pare, senegalès fulani, va obrir el primer locutori de Vic l’any 2001. Amb deu anys a Vic hi ha hagut un canvi radical de demografia.

Continuar leyendo #AFRICANAH I

#AFRICANAH II

"On són els negres?", em va dir. Eren allà davant nostre, però després de pensar-hi la vaig entendre. El que volia dir era: "On són les dones negres? On són els negres locals? On és la classe mitjana negra de Barcelona? On són les noies com jo?". La sorprenia no veure cap noia com ella.

Continuar leyendo #AFRICANAH II

Yves Kamuronsi: «Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was»

In the late nineties Rwanda went through a genocide which resulted in the killings of more than a million and a half people in a country with less than 15 million citizens. Twenty years after the genocide, Tutsis and Hutus have begun to call themselves Rwandans.

Continuar leyendo Yves Kamuronsi: «Rwandans chose to talk about the genocide regardless of how painful that was»

You have reached end of the world!

No hay más páginas por cargar