A L'EST DE VIENA, Bucarest.

Butlletí número 3. Segueix, no hi ha somnis.

“La góndola és del PNL i el telecadires era del PSD però ja no, ara ja l’han comprat els del PNL”.

Ho explica l’Adrian, un taxista a la localitat de Sinaia, un punt clau del turisme interior de cap de setmana romanès, sobretot a l’hivern. El telecadires, que va fins a 2.000 metres, avui està inoperatiu. Fa dies que neva i hi ha tempestes.

“Bé, els telecadires són de la municipalitat, són públics, en teoria, però són patrocinats per un partit, o per l’altre”. No se’l veu gaire esperançat per la ronda d’eleccions que vindrà.

A 1400 metres, dalt del telecadires que sí que funciona, una gossa amb les mamelles grosses i el morro glaçat es passeja entre els esquiadors; a sota n’hi una altra.

“Aquesta és la casa de l’alcalde, mireu”. És de tarda i conduïm de volta a l’apartament que hem llogat, 60 euros la nit; la propietària (romanesa) és gran i viu a Itàlia (com tants altres romanesos: és el primer país occidental que tenen a tocar i amb el qual mantenen una similitud lingüística). Som a 500 metres d’altura, a mig camí de les pistes i de l’únic carrer que sembla tenir Sinaia, amb restaurants i molts hotels i dues farmàcies. També hi ha un casino elegant, ara reconvertit en museu.

“Manen els liberals del PNL, aquí. Fa vint anys que tenim el mateix alcalde. Té aquesta casa gran que veieu i un apartament al centre. Sí, és un home afortunat”.


Dues recomanacions locals

Als Estats Units el lema és ‘Segueix els teus somnis’. A l’Àsia, el lema és ‘segueix els meus somnis’ (de ser metge, o advocat). A l’est d’Europa el lema és ‘Segueix. No hi ha somnis»‘.

  • La broma és del DragosComedy, un humorista romanès que fa monòlegs en anglès sobre l’Europa de l’est en general i Romania en particular aptes per tots els públics (és a dir, comprensibles; a Romania, com suposo que a tot arreu, el context ho és tot, hi ha capes i capes). La vegada que el vaig veure en directe, fins i tot estava al cas de l’afer entre el Piqué i la Shakira.

  • M’he enamorat sense remei del rei del manele, Nicolae Guta. Quan va començar només cantava cançons gitanes: hi ha una relació estreta entre gitanitat i manele, equiparable a la que hi ha entre la gitanitat i la rumba catalana o la gitanitat i el flamenc. Amb un punt definitivament balcànic -Kusturika, un sentiment fondo i una alegria que recorda el jazz de Django Reinhardt, aquest disc m’ha alegrat la setmana. Sembla que avui Guta no fa gaires concerts i que viu entre les muntanyes de la seva Transvilània natal, reaci a traslladar-se a Bucarest.


Les dones i els drets LGTB

A Romania et pots passar tota la carrera universitària de lletres sense fer un sol curs amb la paraula ‘gènere’. M’ho va explicar la professora d’història jueva Felicia Waldman, que va afegir que ‘les romaneses no hi tenen interès’; algú ho va intenar, diu, però ningú s’hi apuntava. L’objectivització de les noies està més normalitzada a Romania que a Occident. Al centre vell de la ciutat, que funciona comuna discoteca oberta, noies sense roba ballen avorrides hores i hores malgrat el fred.

No hi ha un moviment feminista sòlid organitzat al país, i el discurs del feminisme no forma part del debat públic ni de la guerra intel·lectual, tot i que sí que hi ha dones que són feministes i que viuen com a tal: en conec unes quantes i fa només nou mesos que visc al país.

  • En qualsevol cas, la setmana passada es va publicar una investigació de 49 minuts (!) sobre l’assetjament sistèmic a universitàries des del 2008 fins al 2021 per part d’un professor de periodisme a la universitat de Bucarest, el catedràtic Horea-Mihai Badau, inactiu al seu càrrec des de fa dos anys. Durant vuit mesos, al mitjà Rise Project han parlat amb 40 noies i han incorporat els missatges de veu i de text que Badau enviava a les seves preses. Primer les assetjava per correu electròic, després procedia als missatges i a les trucades de nit i en alguns casos va arribar a perseguir les noies a casa. Podeu sentir-li la veu i tot.

  • Al país, les parelles homosexuals no tenen dret a convertir-se en parella de fet, sobretot per la influència social i cultural de l’església ortodoxa. Ni dret a l’adopció, ni a la vïudetat, ni a visitar el cònjugue malalt a l’hospital en cas d’emergència. L’associació ACCEPT treballa perquè això sigui possible (i tenen feina per llarg).

  • Els balcans i l’est d’Europa tenen una tendència a un major conservadurisme pel que fal als drets LGTB. Però no tot és blanc o negre: Kosovo està fent passos, i podria ser el primer país de majoria musulmana que accepta la igualtat entre parelles heterosexuals i homsexuals. La ministra de justícia fa temps que ho intenta.

  • A Sèrbia, algunes denuncien una forta violència obstètrica durant el moment mateix del part.

El primer ministre socialista, Marcel Ciolacu, ha repetit en més d’una ocasió que “Romania encara no està preparada per sostenir els drets de les parelles homosexuals”. Els liberals, liderats per l’ex-militar Nicolae Ciuca, tampoc són gaire més partidaris d’aquesta opció que a vella escola comunista (reciclada) del PSD. Amb voluntat política es podria normalitzar les relacions homosexuals i la igualtat de dret a la unió civil, però la resistència des de l’església i del partit del règim o de l’status quo, el PSD i de retruc també el PNL, és molt alta.


Què seguim sobre el flanc est

L’especialista en esfera postsoviètica Armand Gosu va dir-me fa temps que l’ultradreta ‘nacionalista i pro ortodoxa/pro-tradicionalista i euroescèptica d’AUR va sortir del no-res com un espantall per mantenir l’status quo socialista (del PSD de Ciolacu al país). AUR va aparèixer el 2019, i se suposa que encarnen la part més populista del país per una raó senzilla: tenen una aparença histriònicament populista i patriòtica, deliberadament carrinclona, encara més que la socialista. Darrere d’aquest ‘nacionalisme romanès’ hi ha l’església ortodoxa, i, si anem encar més enllà, l’interès per mantenir una Romania que es mira més a si mateixa que a Brussel·les (però que es deixa finançar per Brussel·les i posa catifa vermella a les empreses d’armament nord-americà i als socis de la OTAN) i que no està del tot enemistada amb Rússia.

La prova que el PSD és més presentable però de fons tan conservador i populista com AUR és que, el 2018, abans que Simion aparegués dalt de l’escenari, van promoure un referèndum sobre la família de bracet amb la institució de l’església ortodoxa. El referèndum, que va ser un fracàs per la baixa participació (no va arribar al 30%), proposava canviar la constitució romanesa per tal d’especificar que la família és ‘l’unió entre un home i una dona’.

Per il·lustrar el quòrum que la família tradicional encara té molt de camp per córrer al país, la política Elena Lasconi d’USR, el partit ‘reformista’ i per tant suposadament liberal en tots els sentits, la tardor del 2023 va reconèixer haver votat en favor de canviar la constitució romanesa, i va al·lagr haver-ho fet com a ‘dona ortodoxa’. Hi va haver polèmica als mitjans i Lasconi va dimitir acte seguit, i a més va patir el rebuig per part de la seva filla, que es declaraca anticapitalista i que viu a París.

La diferència entre Romania i casa nostra es pot veure en un detall senzill: el PSD forma part del grup dels socialistes europeus que també inclou el PSOE, que a Espanya va ser pioner en permetre el matrimoni homosexual. En la voluntat d’apel·lar als treballadors i ‘mobilitzar-los’ sense que res no canvïi, és a dir des del continuïsme, el PSOE i el PSD s’assemblen: la diferència és que el PSD romanès juga el rol tradicionalista i culturalment conservador que a Occident juga més aviat la dreta. Ser liberal del PNL, com l’encara president Klaus Iohannis, implica un aproximació més clara a la geopolítica occidental i a l’economia de mercat.


Segueix la guerra dels tractors

Vílnius, capital de Lituània, també està plena de tractors. Bucarest no, perquè com vaig mirar d’explicar en l’anterior butlletí, diumenge passat ningú no es va presentar a la manifestació massiva a la capital. Aquest diumenge, en canvi, sí que bloquejaven l’entrada a la capital.

S’hi sumen Sèrbia, Espanya, Gran Bretanya, Països Baixos, Espanya. Cada país té les seves demandes particulars, però de fons batega una idea reaccionària i contrària al Pacte Verd de la Unió Europea. Podria ser pro russa, però no és explícitament prorussa: a grans trets és, sobretot, antilegislació comunitària europea.

A Romania el debat gira en torn als preus alts de les assegurances obligatòries dels automòbils, una problemàtica que involucra la institució ASF les cues a les fronteres, la guerra d’Ucraïna; El bloqueig no va ser només amb la frontera ucraïnesa: els tractors van arribar a Constança amb la idea de bloquejar la major via exportadora de gra ucraïnès. El descontent, per tant, és del món agrícola contra les polítiques de Brussel·les, i a més els minsitres de cada país s’ocupen de subratllar que la causa de tots els mals dels transportistes és més amunt, a la Comissió Europea. Recorda l’única comèdia de Lars Von Trier, L’amo de tot això.

Sobre els tractors i les protestes agrícoles a Romania, podeu llegir el que està escrivint la Lola García Ajofrín.


La nota dolça

  • El bisont tornarà al nord de Romania, a Maremures. És una de les parts més maques del país, i el bisont, que campava per la regió fins al 1800, forma part del seu escut d’armes. Cinc exemplars de l’animal es rentruduiran al comtat de Maremures en la cinquena reserva dedicada a l’espècie a tot Romania. El país té una de les tasses més altes de boscos verges d’Europa, i una fauna considerable. El més característic són els ossos.

  • Reconeixement internacional del gran escriptor nacional. A Bucarest totes les llibreries es diuen Carturesti en honor a Cartuarescu. Diuen que és una mica ‘escriptors d’escriptors’, és a dir de lectura feixuga, però val la pena intentar-ho. Periscopi l’ha traduït al català.



Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *