A l’est de Viena. 7-14 de gener


Milan Kundera explica que la voltatilitat dels països de l’est impulsa la seva gent a sobreviure, com si s’esperessin que casa seva es pot esfrondrar en qualsevol moment. L’esfondrament de les cases és literal, per altra banda, almenys a Romania: sempre hi ha una escola de construcció decimonònica que s’ensorra damunt dels alumnes, una granja o un hospital que es crema, edificis sense llicències al límit de l’esllavissada – ATENTIE, CADE TENCUIALA, que vol dir que trossos de la façana et poden caure al damunt d’un moment a l’altre. Després, és clar, hi ha les parts de la ciutat on s’hi viu bé, molt limitades i del tot insípides, amb edificis nous i de vidre concebuts per al luxe i al comfort però desproveïts d’una idea que transcendeixi la seva condició elemental, que és la de ser un cau de nou rics.

«Si Rússia intenta invadir-los no arribaran a Cluj Napoca», va dir-me la Justina de camí a Timisoara, 8 hores de cotxe per un trajecte de menys de 600 km. Cluj Napoca és el més semblant a una ciutat occidental que hi ha al país: està plena d’estudiants i de programadors informàtics, hi ha autopistes i els lloguers estan pels núvols. La Justina va fer 22 hores de cotxe des de Polònia fins a Bucarest, i 12 hores se les va passar dins de Romania. Eslovàquia té unes carreteres funcionals, i Hongria també, tot i que estigui ofegada pel deute. Cada vegada que el president del país d’origen germànic, Klaus Iohannis, ha de desplaçar-se, ho fa en avió privat i s’estalvia les carreteres inacabables de dos carrils, un per cada sentit i amb tràfic de camions.


Ciolacu, el fals revolucionari

El primer ministre Marcel Ciolacu ha destituït el seu secretari d’estat per haver filtrar als periodistes independents de Recorder un dossier que demostra que el líder dels socialistes al govern no va tenir cap rol significatiu en la caiguda del Ceausescu, contràriament al que havia fet creure. Ciolacu disposa d’un certificat de revolucionari, un document que atorga privilegis i pensions vitalícies i que a Romania s’ha fet servir com a moneda d’intercanvi des de la caiguda del règim.

Segons les investigacions de Recorder, el cadastre demostra que el cap de l’executiu va guanyar un terreny arran de la seva suposada implicació en una revolta que de fet no va ser organitzada des de cap massa de resistència popular, perquè el règim de Ceausescu era massa sever per fer-ho possible. A més, d’ara fins que es mori rebrà uns 40.000 euros de ‘premi’ com al revolucionari anticomunista que ja s’ha demostrat que no és. La trampa és molt freqüent, i no és exclusiva dels líders polítics d’alt nivell: la compravenda de certificats revolucionaris al país no és cap secret.

La filtració de l’ex-secretari d’estat expulsat, Mihai Doda, demostra la poca implicació del primer ministre en la caiguda del règim. A l’època, el socialista era un petit empresari a la seva ciutat natal. El pare de Mihai Doda, en canvi, és d’una dels 1.166 víctimes assassinades durant la revolució del 89. El continuïsme dissimulat amb el règim anterior, les promeses de l’equivalent a un plat de llenties per als pobres i una corrupció notòria fins a la crueltat són l’essència del PSD.


Les ambicions de Iohannis

El president romanès Klaus Iohannis aspira substiuir Charles Michael com a president del Consell Europeu. Michael és un liberal belga que es presentarà a les eleccions europees del juny i que deixa el càrrec de president abans d’hora amb l’objectiu de prepara-se per la campanya. La presidència del Consell Europeu està en mans de Bèlgica fins al juny, i després passarà a Hongria. L’1 de febrer caldrà desbloquejar 50.000 milions d’euros més d’ajuda per Ucraïna, i Orban no sembla disposat a fer-ho. Iohannis sí, i a més està interessat en aquesta presidència suplent perquè se li acaba el mandat a Romania i no pot tornar a presentar-se.

Klaus Iohannis és l’antic alcalde de la ciutat saxona de Sibiu, a Transilvània. És avorrit i correcte, sempre diu el mateix i mai no se surt del paper. La premsa independent romanesa l’ha jutjat amb duresa pel seu ús excessiu de l’avió privat. Aquesta tardor, domnul Iohannis va fer una gira africana, possiblement l’última del càrrec, força ociosa i plaent, també en jet privat i acompanyat de la dona.

A banda d’aquests pecats, una presidència provisional de Iohannis al Consell Europeu estaria exempta de sorpreses i d’altibaixos: no és un home d’idees, fa l’afecte de pensar més aviat poc, però potser el seu geni consisteix en això, un bon aspecte físic, una parla reposada (pròpia de la regió), el savoir faire discret d’un europeïsta esclau i educat. És l’antítesi d’Orban, excessiu i temut per Brussel·les. El líder hongarès té una idea sobre el rol mediador que voldria que Hongria tingués entre Rússia, la Xina i Occident —Vucic, a Sèrbia, sembla que busca una fórmula semblant: potser li ve d’herència política, per Tito.

El vicesecretari de la OTAN Mircea Geoana, un dels homes que vol substituir Iohannis com a presdient de Romania aquest any, és més intel·ligent que Iohannis, coneix l’OTAN des de dins i té una idea fixa sobre quin ha de ser el rol de Romania. El 2009 va sortir escaldat de la política romanesa. Va exclamar Mihaela, estimada meva! davant de l’audiència: creia que havia guanyat les eleccions i volia agrair-ho a la seva dona, però s’equivocava, havia perdut. Avui els romanesos encara s’hi refereixen així, ‘Geoana-Mihaela dragostea-mea’.


Dimecres passat, 10 de gener, transportistes i grangers de tot el país es van plantar a les afores de les ciutats més grans per protestar contra les llargues hores de cues i els preus de les assegurances dels transports agrícoles i dels camions. Els grangers i transportistes ha arribat a demanar al primer minsitre que els regali la benzina, i s’han reunit amb el minsitre d’agricultura, el de transports i el de finances. Tot i que no se’ls ha deixat entrar a Bucarest, milers de tractors han entrat a Constança, i aquest vespre sembla que els taxistes i els repartidors (la majoria estrangers d’origen asiàtic, molts d’ells nepalesos, però nol exclusivament) s’han afegit a les protestes.

El ministre de defensa romanès Angel Tilvar va ser a Istanbul per signar un memoràndum que pautarà les accions conjuntes entre Romania, Turquia i Bulgària per netejar el Mar Negre de les mines russes que hi suren des del juliol, quan Moscou es va retirar de l’acord que permetia que vaixells ucraïnesos transportessin el seu gra. Des de la fi de la treva, fragments de drons iranians de propietat russa dirigits a ports i magatzems de gra ucraïnesos han caigut en territori romanès, i l’estiu passat dues mines van explotar prop de la platja de Constança, l’única ciutat gran del país amb uns mesquita per l’herència turca.

L11 de gener del 2024, l’anunci de Tilvar va ser doble: Romania s’ha incorporat al grup naval més potent de l’aliança atlàntica, comandat per un almirall nord-americà. Espanya també en forma part, i l’adhesió de Romania, que fa gairebé vint anys que és part de la OTAN, respon a la necessitat de reaccionar als atacs navals. A prop de la frontera ucraïnesa del Danubi, a l’interior, el ministeri de defensa ha adquirit radars i missils de defensa antiaèria per evitar que els drons russos aterrin a Romania.


Les recomanacions


Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *