A L’EST DE VIENA

El butlletí setmanal de Romania i del flanc est. Cada dimarts des de Bucarest.

DANUT ANDRUS, el gran farsant

Després de dues setmanes de protestes de grangers i camioners a les ciutats grans del país, amb la frontera entre Romania i Ucraïna puntualment bloquejada per impedir el pas dels camions, unes 5.000 persones i 100 tractors havien d’entrar a Bucarest i quedar-se davant del Palau del Parlament, edifici mastodòntic ordenat per Ceausescu, en senyal reivindicatiu.

La protesta oficial a la capital havia de durar fins avui, dimarts 23 de gener, i estava acordada amb el primer ministre socialista (el PSOE romanès) Marcel Ciolacu, però al matí de diumenge només un camió (del 15.000 que s’havia sol·licitat d’entrada!) es va presentar a la cita.

  • Per què? Perquè venen eleccions, quatre rondes molt seguides, i la protesta està polititzada pels partits polítics d’ultradreta (prorussa), intervinguda pels partits majoritaris i potser fins i tot pels representants de l’antiga Securitate comunista (!), avui reciclada sota la forma dels serveis secrets. Segons el politòleg Cristian Pirvulescu, per tant, els motius pels quals cap dels suposats milers de manifestants no van acudir a la protesta oficial podrien ser aquests tres.

  • En última instància, però, al país s’acumulen les protestes de manera cíclica. Se solapen les queixes dels camioners i grangers, les dels auxiliars sanitaris desbordats i la dels professors, que no han rebut la pujada irrisòria salarial que l’executiu els va prometre mesos enrtere després de la vaga més llarga de les últimes dècades. La diferència és que les protestes de grangers i transportistes tenen a veure amb Rússia i amb l’agenda de la política europea que vindrà arran de les eleccions.

El primer i més evident dels motius que expliquen la reivindicaicó fallida és que els protestants, grangers i transportistes, s’han adonat que els polítics dels partits al poder per una banda i certs personatges amb interessos dubtosos per l’altra s’estaven apropiant de les seves demandes concretes, vinculades sobretot als preus alts de les assegurances obligatòries per als vehicle agrícoles i els camions.

Entre aquests personatges polítics hi ha els habituals: Diana Sosoaca (que sembla que té connexions amb els serveis secrets russos i que va amenaçar amb fer un escàndol si Zelenski intervenia al Parlament romanès durant la seva breu estada a Romania i va aconseguir impedir el discurs del líder ucraïnès) i George Simion, el líder del partit estrella de la ultradreta romanesa AUR (del qual Sosoaca va escindir-se). L’advocat de Diana Sosoaca va demanar permís al municipi de Bucarest per a la manifestació de 15.000 tractors a la capital, una xifra gens realista i que probablement apuntava més a posar el primer ministre socialista Ciolacu i l’alcalde de Bucarest contra les cordes que a trobar respostes concretes als problemes dels transportistes. George Simion, com la seva rival política, Sosoaca, de seguida es va aliniar amb les queixes de grangers i transportistes.

Però més que Simion, Sosoaca, Ciolacu (el primer ministre) o Iohannis (el president del país, força absent les últimes setmanes) l’home del moment és el granger Danut Andrus, un dels fundadors del Partit dels Grangers i els Emprenedors de Romania, avui liderat per Calin Georgescu, que a l’octubre va declarar les seves intencions de convertir-se en candidat a la presidència del país, tot i que cap candidatura s’ha fet encara oficial.

  • Andrus és un granger amb grans extensions agrícoles i s’ha erigit el cap d’una associó de propietaris. Antic candidat del PSD de la localitat de Botosani, on es va presentar i va fracassar el 2020, fa dues setmanes es va autoproclamar líder dels grangers des del principi de la protesta, amb un barret d’ovella i manta de cioban (el ‘pastor’ romanès). Sembla una adaptació vaga de Jacob Chansley, el trumpista icònic del setge del Capitoli dels EUA el passat 6 de gener. Segons el mitjà Digi 24, va fer la primera aparició a TikTok el juliol passat, amb una presència que ha anat in crescendo des de l’octubre del 2023. Al llarg d’aquests dies, Danut Andrus ha insistit a dur les protestes més enllà del que la majoria de grangers i transportistes reclamaven, fins al punt que molts manifestants li han girat l’esquena.

  • En aquest discurs, sobre el minut 18.50, el pare intel·lectual de Danut Andrus, Calin Georgescu, apunta ‘l’error’ que suposaria una Europa ‘tancada per la continuïtat de la guerra’, i de quina manera això afectaria ‘el món agrícola’. La voluntat de conduir la revolta dels camions i els grangers ofegats per les taxes dels seus vehícles cap a la frontera ucraïnesa es fa evident, tot i les negacions repetides d’Andrus quan li pregunten sobre la seva connexió amb el candidat presidencial euroescèptic/ prorus Georgescu. Les revoltes enaltides fins a l’absurd per personatges cridaners com Andrus, que també s’ha passejat per alguns platons televisius, segueixen aquesta pauta al peu de la lletra. La diferència és que Calin Georgescu és un home culte i elegant que cita Cioran, Mircea Eliade i Dostoevsky, i Andrus juga el paper de l’home ras.

A Romania, ‘l’esquerra’ és la ‘dreta’, i per tant les figures properes al PSD, inclosos els seus votants, tradicionalment pobres, són les que tenen més números d’apropar-se al nacionalisme antieuropeïsta, contrari a la UE i a la missió ucraïnesa i, indirectament, favorables a Rússia i al seu petroli. Aquí el nacionalisme és indestriable de la proximitat a l’ortodòxia cristiana i és una manera més o menys encoberta de ser prorus (Rússia és la mare de l’ortodòxia). Això a Occident ens resulta tan estrany com les acusacions que vinculaven l’independentisme polític amb Rússia, un argument que seguia la lògica que tot el que desestabilitzi la UE és antieuropeu i, per tant, favorable al règim de Putin. En el cas català, tot i les possibles converses desesperades d’algun líder independentista amb algun líder rus, la connexió entre nacionalisme i euroecepticisme és més dèbil que al flanc est.


Un centenar de tractors van irrompre a Berlín la setmana passada, i la protesta romanesa hi està emparentada. Tot i que les causes difereixen en cada país, n’hi una de comuna: una classe rural contrària a la UE de l’ecologia (amb totes les incerteses que comporta) i potser també escarmentada per la tassa d’inflació més alta que hi ha hagut en dècades a Europa. Els pics de la inflació es van produir entre el 22 i el 23 com a conseqüència de la guerra russa contra Ucraïna, i l’economia europea no s’ha recuperat. Alemanya, la potència europea per excel·lència, va tancar el 2023 amb una inflació del 3,7%, i encara està molt per sobre del 2% establert. Bloomberg ha publicat recentment les declaracions dels líders del BCE, que no veuen una sortida segura i ràpida a la inflació. La situació podria empitjorar a conseqüència dels atacs de vaixells navals dels Houthis al Mar Roig en contra d’Israel i en suport de Palestina.


El primer vol de l’F16

El 13 de novembre passat Romania va inaugurar un Centre Europeu d’entrenament per a pilots d’avions militars F-16, de quarta generació, i el 15 de gener, dos mesos després, els primers pilots romanesos ja s’han pogut enlairar. El Ministeri de Defensa romanès ha publicat un vídeo acompanya de música èpica per a celebrar-ho.

El Centre, situat a la base militar ja existent propera a la localitat de Fetesti, es va fer amb la col·laboració directa d’Holanda, que ha ofert els F-16 (de segona mà, esclar) a Romania, de la OTAN i de l’empresa nord-americana fabricant, Lockheed Martin. Si bé l’entrenament aeri està destinat sobretot a pilots ucraïnesos, (Ucraïna fa temps que reclama reforços, i la situació és cada vegada més urgent), de moment l’exèrcit es referia a l’entrenament, primer, de pilots romanesos, perquè els pocs pilots ucraïnesos que poden pilotar l’avió primer han hagut d’aprendre anglès.

La llengua és una de les traves (menor, però existent) de la comunió entre Occident i Ucraïna, lligada per herència històrica i cultural més a Moscou que a París o a Londres. Fins fa ben poc, la lingua franca d’Ucraïna ha estat, com passa a tot el flanc est i ex-soviètic, el rus: totes les llengües de la regió són eslaves excepte el romanès, d’arrel llatina, i l’hongarès. En l’aspecte religiós, la tendència també ha canviat, i aquest any els ucraïnesos han celebrat el Nadal el 24 i el 25 de desembre en lloc de fer-ho en la data ortodoxa clàssica que segueixen els russos o els serbis: la del 6 i 7 de gener.

Els F-16 només són superats pels F-35, d’última generació, i fins fa poc Romania, com Ucraïna, comptava només amb equipament soviètic (encara és bastant així, malgrat els aparents esforços militars de costos astronòmics que fa el país balcànic).


Fronteres exteriors

  • Bulgària demana tanda per accedir a l’euro. El país més pobre de la UE.

  • Àustria per fi ha accedit a concedir el permís Schengen a Romania, però només per aire: és a dir, s’aplicarà, a mig termini als aeroports. A canvi d’aquesta concessió, Romania haura de quedar-se alguns dels migrants i sol·licitants d’asil que arribin a Viena a través de les seves fronteres. L’entrada a l’espai Schengen de Romania i Bulgària seria el pas lògic pels dos països, membres de la UE i de l’OTAN, i comportaria beneficis econòmics a Bucarest i Sofia, que quedarien lliures de duanes. Però en lloc d’obrir-se al flanc est, als països d’Occident on s’implementa l’espai Schengen els últims temps té tendència a tancar-se (pel pànic al degoteig migratori constant).

  • Croàcia, també dins de la regió balcànica i de la UE, es planteja reintroduir l’educació militar a l’escola.

    Per la seva banda, Romania fa un any que ha passat a destinar fins a un 2,5% del PIB en Defensa (molt, un 0,5% més del que recomana la OTAN; això passa després de dues dècades d’abandó de l’exèrcit i com a conseqüència de la guerra a la frontera). Malgrat que les inversions de Romania en avions militars, raquetes i antimissils i antimines és considerable i van in crescendo, l’exèrcit romanès ha de fer front de manera cíclica a les desercions i jubilacions prematures (els sous són baixos i l’entrenament és nul, es queixen els militars).

  • Les peces del taulell sembla que es comencen a arrenglarar, i el líder d’Eslovàquia, Fico, de moment adverteix que es posicionarà en contra de l’entrada d’Ucraïna a la OTAN amb l’objectiu d’impedir la tercera guerra mundial.


Una nota dolça

  • Cluj Napoca està entre les deu millors ciutats europees on viure, segons el Romanian Insider. Sí, és la ciutat ‘més occidental (i cara) de tot Romania, i fins i tot té una autopista per arribar-hi des d’Hongria.

  • HOLY WEEK del romanès Andrei Cohn s’estrenarà aviat al Festival Internacional de Cinema de Berlín. El protagonista és un jueu i el discurs és la tolerància entre religions, etcètera. Li seguiré la pista. Romania va ser el país de 800.000 jueus (!), però molts van morir durant l’Holocaust o van emigrar a Israel. Aquest curs, en la línia de la voluntat de reparació la història del judaisme ha passat a ser obligatòria a tots els instituts, tot i que la població jueva actual no sobrepassa els 4.000 habitants.

  • Sorprengui a qui sorprengui, les últimes dades apunten que els romanesos i els polonesos són més feliços que els alemanys i que els residents a països mediterranis (!!). Els seus veïns búlgars, en canvi, els més pobres de la UE, estan entre els més infeliços.



Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *