Menu

Dolor menstrual i xenofòbia després de Mandela

enero 16, 2019 - Crítica
Dolor menstrual i xenofòbia després de Mandela

Les transicions s’allarguen i estan plenes de retrocessos. El cas de l’apartheid africà no és cap excepció, i  un dels llibres que ho reflecteix  és la novel·la Florescència de Kopano Matlwa, publicada en català per Sembra Llibres.

De l’apartheid a xenòfobia

 Masacheba és una noia com cal. Ha estudiat medicina, no va al llit amb homes blancs i resa cada dia. Nyasa, companya de pis seva i metgessa de Zimbàbue, fa de contrapès a la seva innocència inicial. Nyasa encarna el panafricanisme i la lluita per extirpar el fantasma de la supremacia blanca, reflectida tant en la desigualtat del tractament mèdic que reben els pacients negres com en els cabells allisats de les infermeres negres africanes. Nyasa li fa veure tot això, a Masechaba: l’alliçona i ens alliçona. Podria ser un personatge d’Americanah, la novel·la de la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. Al costat de Nyasa, Masechaba es fa petita, d’entrada. Fins que el prejudici contra els estrangers, els kwerekwere, es materialitza en violència.

Florescència de Kopano Matlwa. Imatge extreta del canal La prestatgeria de la Marta.

L’escriptora Kopano Matlwa és metgessa igual que la seva protagonista i no és la primera sud-africana que escriu sobre el context post-apartheid i la societat del país. També va fer-ho Trevor Noah, nascut mestís de mare xhosa —com xhosa era Nelson Mandelaa— i pare blanc en un època en què allitar-se amb algú d’una altra ètnia era il·legal. Llegir Florescència (Evening Primrose a l’original) i Born a crime (Prohibido nacer Blackie Books, 2016) és apropar-se a un mateix escenari. Un entorn en què la religiositat de les mares —devotes, soles a càrrec de les criatures—, la violència de gènere i generalitzada conviuen amb el progrés que ha convertit Sud-Àfrica en el que és avui: la primera potència econòmica del continent i el destí de molts immigrants africans, hindús, xinesos.

Un Déu absent i la maledicció africana

La novel·la està estructurada en quatre parts i funciona com un diàleg castrat entre la protagonista i un Déu sord. Les cartes només les llegim nosaltres i el Déu absent a qui ella s’adreça cada nit, com s’adreça al germà mort per via telefònica. Escindida entre els prejudicis tradicionalment xenòfobs de la mare i el rancor ideològic a Occident de la Nyasa, la protagonista es limita a la rutina de l’hospital. Però quan esclata la violència contra els kwerekwere com Nyasa Masechaba inicia una campanya mediàtica. Sud-Àfrica sembla haver sortit del foc de l’odi racial durant apartheid per caure a les brases de la xenofòbia. La protagonista paga cara la seva implicació activista

El dolor menstrual com a símbol

La sang que li raja descontrolada cames avall d’adolescent reapareix quan després d’una guàrdia se li acosten tres homes i la ‘castiguen’ per defensar els estrangers ‘que els prenen la feina’:  ‘violació correctiva’, n’hi diuen. Florescència és indeslligable del cos. No és irrellevant en absolut el fet que la protagonista sigui a dona, i en aquest sentit el dolor menstrual es converteix en alguna cosa més que un símptoma fisiològic: és el dolor de Sud-Àfrica i de les noves generacions africanes. A partir d’aquesta mateixa sang, però, que Masechaba aconsegueix sortir d’una depressió profunda marcada per la mort del germà, per la culpabilitat de no atendre mai prou bé als pacients i per la gosadia de contradir la xenofòbia. Matlwa és capaç de tocar diversos temes candents a la vegada sense que la novel·la resulti atapeïda, i amb l’auge de la xenofòbia institucionalitzada arreu Florescència ens recorda que la lluita contra el prejudici ha de ser global. Ja no hi ha alternativa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *